INSECTES: PAPALLONES

Aquestes fotografies estan subjectes a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Danaus chrysippus, papallona tigre. Delta de l'Ebre (dues fotos), Oct 2019

Parnassius apollo, apol.lo. Vall de Santa Magdalena (Alt Pirineu-Cat), Agost 2016

¡Mira la flor! és la papallona lligada a la Terra

¡Mira la papallona!, és la flor alliberada per el Cosmos

Rudolf Steiner

Papilio machaon, papallona reina. Parc de La Creueta, Mollet del Vallès (Cat), Juliol 2014

Papilio podalirio, papallona zebrada. Guadalajara

Iphiclides podalirius, papallona zebrada (2 fotos). Parc de La Creueta, Mollet del Vallès (Cat), Juliol 2014

"Allò que per a l'eruga és la fi del món,

per a la resta del món es diu papallona"

Lao-Tse

Zerynthia rumina, arlequí. Vall de Marfà (Moianès-Cat), Maig 2014

Thymelicus acteon. Alt Pirineu (Cat), Agost 2016

Zigena fausta, gitana / Polyommatus icarus, blaveta. Vall de Cerneres (Cadí-Alt Urgell-Catalunya), Setembre 2014

Polyommatus icarus, blaveta comuna (les dues fotos). Vall de Cerneres (Cadí-Alt Urgell-Cat), Setembre 2014

Licaena phlaeas. Gallecs (Baix Vallès), Setembre 2014

Aporia crataegi, blanca de l'arç. Alp (La Cerdanya-Cat), Juny 2013

Melanargia galathea, escac aranès (3 fotos). Vall de Santa Magdalena, Alt Pirineu - Agost 2016

Dryas (=Argynnis) paphia, nacarada (2 fotos). Vall de Santa Magdalena (Alt Pirineu-Cat), Agost 2016

Euphydryas aurinia, brocat variable. Vall de Marfà (Moianès-Catalunya), Maig 2014

Pararge aegeria aegeria, bruna boscana. Mollet (Baix Vallès), Maig 2020

Pieris brassicae ♀, papallona de la col. Gallecs (Vallès Oriental-Cat), Setembre 2014

Vanessa atalanta. Aralar (Gipuzkoa-Euskadi), Agost 2013

PAPALLONES, per xavianthropus

Podem copsar i sentir a les papallones com flors voladores alliberades del seu ancoratge terrestre. Aquests insectes, de cos diminut però amb dos grans parells d’ales que semblen quatre pètals, volen amb el bon temps de flor en flor. La seva vida està lligada a les plantes i les seves flors. De fet, papallones i flors van coevolucionar plegades des de la seva apariciò simultània en temps cretàcis (últim període de l’edat dels rèptils) i al llarg de tot el Cenozoic (edat dels mamífers).

Vanessa io (=Inachis io), paó de dia. Aralar (Gipuzkoa-Euskadi), Agost 2013

Vanessa io (=Inachis io), paó de dia. Montseny (Vallès Oriental), Juliol 2014

Vanessa io, paó de dia. Vall del riu de Saldes(Berguedà), Octubre 2014

Aglais io, paó de dia. Matagalls (Massís del Montseny), Juny 2020

Limenitis sibilla, ninfa sibil.la. Aralar (Gipuzkoa-Euskadi), Agost 2013

Les papallones són insectes que pertanyen a l’ordre dels lepidòpters, del greg lepís, lepídos: escama i pteron: ala, per els milions de diminutes escametes ricament pigmentades que recobreixen les seves ales. A moltes espècies, aquest polsim alar, de subtil estructura, sovint reflecteix i refracta la llum del Sol tot oferint espectaculars coloracions iridiscents o tornasolades.

Gonepteryx rhamni f, papallona llimonera. Pincaró, (Albanyà-Alt Empordà-Cat), Setembre 2012

Gonepteryx rhamni. Montseny, Agost 2019

El cicle vital d’un lepidòpter és paradigmàtic com a metamorfosi de la vida. La seva transformació és la més espectacular de tot el regne animal: del minúscul ou fecundat surt un modest cuc devorador de fulles, l’eruga, que arriba a convertir-se, prèvia mort aparent dins la crisàlide o capoll de seda, en una delicada i lleugera criatura alada característica de l’estadi adult o imago d’aquest insectes: la papallona.

Anthocharis cardamines, palometa. Sant Feliu de Buixalleu (La Selva-Cat), Abril 2011

Les papallones (sobre tot les diürnes), sovint mostren vius colors en les seves grans ales i un cos més aviat eixut i consumit en comparació ambla molsuda eruga. Com a imagos han abandonat el seu hàbitat a la zona foliar o mitja de la planta on creixen els verds brots i fresques fulles que abans consumien, per passar a vincular-se amb l’esfera floral, oberta a la perifèria atmosfèrica i solar i apenas lignificada. Les fulles aquí, a semblança de les erugas, també s’han metamorfosat en pètals y sèpals, en fragants flors de vistosos colors que amb els seus nectaris atrauen a les papallones. Aquestes venen a libar, tal como els deus de la mitologia grega, el dolç nèctar i la fragant ambrosia.